Antigament, les botigues de teles -comerços que, hui dia, estan en perill d'extinció- proliferaven per les ciutats i pobles, venent tot el necessari per a la creació i/o arranjament del tèxtil de la llar i de la indumentària. A Elx destacava el comerç de Jaime Brotons, que va obrir les seues portes a principis del segle XX -allà per l'any 1917- i era popularment conegut com “la madama”, per la següent anècdota.

A partir dels anys quaranta del passat segle, moltes botigues van ser, a poc a poc modernitzant-se, adaptant-se als nous temps. Jaime Brotons no es va quedar arrere i va anar dels primers comerços il·licitans que es “va atrevir” a posar un maniquí en el seu aparador, vestit, a més, amb un vestit senyorial d'una gran dama. Els/as transeünts/as, en veure esta dona tan distingida, comentaven entre ells/as: “sembla una madama”. I així va ser conegut este comerç a partir de llavors.

L'any 1999, quan l'equip del museu es va desplaçar a esta botiga -ja tancada- per a gestionar la donació oferida pels seus propietaris/as, es va trobar amb una peça clau, molt especial: un taulell de gran grandària, bellament decorat i datat de principis del segle XX. Esta peça es va traslladar a les nostres instal·lacions i hui s'exhibix en la pròpia reproducció de la botiga.

Una altra anècdota d'esta donació està relacionada amb unes artístiques prestatgeries de fusta, que es trobaven darrere del taulell. En una d'estes prestatgeries, en la part més baixa, hi havia una xicoteta porta que tancava el que semblava ser un pou que recollia l'aigua de pluja de la terrassa de l'edifici, cinc pisos més amunt.

A més de mobiliari, la donació es va compondre de molts altres elements característics d'esta mena de botigues. Entre ells, destaquem un metre de fusta (exposat també en el taulell de “la madama”) amb unes curioses marques roges circulars. Segons el testimoniatge del propietari de llavors, estes marques les feien els inspectors del Ministeri d'Indústria com a manera de controlar les mesures tèxtils en estos establiments.

Autors: Marian Tristán i José Julio López, coordinadora i membre de l'equip del Museu Escolar.